Dobra

Exploracions segle XX

Campanya 2004

Campanya 2005

Antecedents

La poca altitud del Dobra en relació a altres massissos muntanyosos de la zona, que semblaven oferir més possibilitats des del punt de vista espeleològic, ha fet que passés inadvertit als nombrosos grups que han treballat a Cantàbria. El massís del Dobra doncs, havia quedat inexplorat malgrat la seva proximitat a Santander i la facilitat per accedir-hi.

   Les primeres visites que es van realitzar eren de caràcter purament arqueològic. Les coves del Monte del Castillo son conegudes des de fa quasi bé un segle, encara que el descobriment total és molt més recent.
   A la dècada dels 50, van ser explorades algunes cavitats pròximes a Puente Viesgo, també amb una finalitat purament arqueològica. De fet, des del punt de vista espeleològic, la serra no va començar a ser explorada fins el 1978.

Exploracions de l'ECG

    L'any 197/8, l’ECG va començar les primeres exploracions al sector oriental. Els primers resultats van demostrar l’interès espeleològic del Dobra. El descobriment de la Cueva del Búho i tot el seu sistema (4.400 m de desenvolupament i –246 m de fondària) supera les previsions més optimistes.

En campanyes successives es localitzen les surgencies del sector oriental: Cueva de los Chorros i Cueva del Almacén, que son explorades gràcies a tècniques d’espeleosub.

També s’aprofita per topografiar les coves turístiques del Monte del Castillo.

      Després de quatre anys de treball es conclou l’estudi del sector oriental, i tot els treballs realizats es publiquen al nº6 de la revista “Exploracions” (1982).

      Mentre l’ECG realitzava els seus estudis al sector oriental, l’Espeleo Club de Salou ho feia al sector occidental del massís. La seva feina va donar resultats interessants: el Sumidero de las Palomas i la Cuevona (o Arenosa) començaven a aparéixer com les grans cavitats del sector. Però una nota tràgica va alterar la marxa de les seves exploracions: un company de l’ECS moria en una accident durant una exploració a la Cuevona. Una creu a la boca de la cavitat queda com a testimoni de la mort de l’espeleòleg.
            Els companys de Salou, amb qui s’havia mantingut algun contacte, van decidir abandonar la zona. L’ECG prenia el relleu l’any 1982, quan s’havia conclòs l’estudi del sector oriental.

    L’estudi parcial d’aquest sector occidental va costar tres anys de feina. Durant aquests < anys destaquen les exploracions de la Cuevona, a la que s’assoleix la major fondària del massís (-292 m), i la conclusió del Sumidero de las Palomas (1.064 m de desenvolupament).
Es localitzen les surgencies del sector occidental: Fuente Turbia i Barcenal. Una de les ultimes exploracions a la zona és el DO-10 (-145 m de fondària).

      Els resultats d’aquests treballs es van publicar al 1985 al nº 9 de la revista “Exploracions”.

Cavitats

      Així les activitats de l’Espeleo Club de Gràcia al massís del Dobra de 1978 a 1984, van donar com a fruit la exploració de quasi un centenar de cavitats, posant les bases per un millor coneixement del funcionament hidrogeològic del massís.

    Les cavitats mas importants del massís explorades son: