|
|
|
| Massís |
Exploracions segle XX |
Dobra Segle XXI |
Campanya 2004 |
Campanya 2005 |
Introducció
El topònim Dobra sempre ens ha portat bons records. Les campanyes en aquest massís van lligades a la pròpia fundació de l’Espeleo Club de Gràcia.
També recordàvem amb afecte la bona acollida i simpatia dels habitants dels pobles de la zona, per la hospitalitat i facilitats que sempre ens van donar. Lamentablement alguns d’aquest amics, bons coneixedors de la zona i que van ser de gran ajuda per les nostres exploracions, ens han deixat per sempre.
Alguns dels membres del club que vam participar a les campanyes dels anys vuitanta sempre comentaven que teníem pendents algunes incògnites al Dobra, però no trobàvem mai l’excusa i el temps per anar a fer-hi un volt.
Així estaven les coses fins que a principis d’aquest any es van posar en contacte amb nosaltres grups ecologistes de la zona
Després de varies conversacions amb ells vam arribar a l’acord de reemprendre amb caràcter d’urgència les nostres exploracions al massís, per explorar les zones i incògnites que havien quedat pendents i posar al dia el catàleg de cavitats abans que el carst sigui destruït irreversiblement pel imparable avanç de les pedreres.
Tràmits burocràtics
Així a finals d’abril iniciàvem amb urgència la tramitació dels permisos necessaris per poder tornar al Dobra aquest mateix any.
A principis de juny vam rebre una carta de la Federació Càntabra d’Espeleologia, comentant-nos que encara que la nostra petició estava bastant fora de termini, ens tramitarien la renovació de zona, si els enviem la memòria dels treballs realitzats. Després de informar-li de les raons ecològiques que han motivat la urgència de la petició de zona de treball, vam acordar enviar-li una memòria resum de les activitats dutes a terme a els campanyes dels anys vuitanta, per tal de tramitar la nostra sol·licitud a la “Consejería de Cultura, Turismo y Deportes del Gobierno de Cantabria”.
Després d’enviar aquesta memòria, al finals de juny rebíem, el permís de la “Consejeria de Cultura del Gobierno de Cantabria” per poder realitzar exploracions i estudis espeleològics a la zona del Monte Dobra.
Però encara no havien acabat els tramits burocràtics. A mitjans de juliol vam rebre una trucada urgent de la “Jefa de servicio de Patrimonio Cultural” que ens informava que la empresa YNVAR, que explota la pedrera situada damunt de la Cova del Buho, els havia enviat un carta comunicant-los que:
“hemos sido
informados que en fechas próximas un equipo de
espeleología, pretende
investigar la cavidad subterránea denominada “El Búho”
del macizo del
Dobra”.
La empresa s’oposa a l’entrada d’espeleòlegs a la cova alegant que no podien garantir la nostra seguretat per les continues voladures. Després d’un estira i arronsa amb la Jefa del Servicio, vam aconseguir que només ens prohibís entrar i explorar la Cueva del Búho a tota la concessió minera anomenada “JULIA”; quedant oberta la possibilitat de seguir explorant el sistema, del que forma part aquesta cova, si trobàvem una nova entrada que ens permetés accedir a les galeries que estan fora de la concessió.
Així pocs dies abans de la nostra partida cap a Cantabria rebíem una carta de la “Consejeria de Cultura” que ens comunicava per escrit aquesta acord, quedant exclòs del nostre permís d’exploració la zona de la concessió minera. Això reduïa considerablement els nostres objectius, ja que la Cueva del Búho presenta interessants incògnites des de punt vista d’exploració subterrània.
Objectius
Com hem comentat anteriorment els objectius principals de la campanya 2004 son continuar l’exploració d’algunes incògnites en cavitats explorades en anteriors campanyes, començar la exploració d’altres que en el seu dia només va ser localitzades i marcades, i començar la prospecció en zones pendents.
Posar al dia el catàleg de cavitats del carst de la Sierra de Dobra, abans de que sigui destruït irreversiblement pel imparable avanç de les pedreres que l’estan explotant.
Un altra dels objectius de les primeres sortides a la zona serà reprendre els llaços d’amistat amb la gent vinculada al Monte Dobra.
Diari de la campanya
A principis de juliol vam poder per fi planificar la campanya d’aquest any, tenint en compte la llunyania de la Sierra de Dobra a Barcelona, que ens fa difícil realitzar atacs de cap de setmana, i poder compaginar-la amb les nostres tradicionals activitats als Pirineus. Per tant vam programar anar-hi aquest any una setmana a l’agost, i pel ponts del Pilar i la Immaculada, i per Setmana Santa de l’any que ve.
Així el 31 de juliol arribàvem a San Felices de Buelna, instal·lant el nostre campament base a la casa rural “Casa Salva”, que amablement han posat a la nostra disposició el grup “Ecologista en Acción“. Al mig dia van tenir a una primera reunió amb els companys ecologistes per informar-nos de la situació actual, i de les limitacions d’accés a algunes pistes i carreteres del massís.
Per la tarda vam realitzar un primer reconeixement al massís recorrent els principals accessos al massís. Vam comprovar que a la carretera que puja des de Sopenilla queda prohibit, per una tanca i cartells, la entrada a qualsevol persona aliena a la pedrera de SOLVAY. L’espectacle era per posar-se a plorar, aquesta pedrera s’estava cruspint la part central del massís occidental, justament una de les zones menys explorades a les campanyes dels anys vuitanta.
Als dies següents vam començar a prospectar i explorar les cavitats de les zones del massís que no estan localitzades a les concessions de les 10 pedreres que hi ha. A la llunyania sempre estava present el soroll de les voladures de les pedreres. Només a algunes poques valls encara es podia sentir la pau del magnífic rascler i ramats de vaques i cavalls semi salvatges que caracteritzen el Monte Dobra.
En dos dies de prospecció a la Sierra de los Hombres es van localitzar varies petites cavitats, en mig de les megadolines presents en aquesta zona del Monte Dobra. La més destacada es la petita integral formada per les cavitats DO-40 i DO-41, de aproximadament 100 de desenvolupament, que acaba malauradament curullada per sediments.
 |
 |
Pel dimarts 3 d’agost teníem previst un atac a la Cueva de los Chorros, de quasi un quilòmetre de recorregut, per revisar unes prometedores incògnites. Així de bon matí, amb tot els estris per desobstruir i fer una escalada artificials, aparcàvem feliços els cotxes a la carretera. La nostra primera sorpresa va ser comprovar que l’antiga cabana de pastor present als anys vuitanta s’havia convertit en un flamant xalet. Però encara major va ser la nostra sorpresa quan l’ actual propietari es va negar en rotund a deixar-nos passar per la seva propietat per accedir a la boca de la Cova, com si ja no en tinguéssim suficient amb les prohibicions de les pedreres. Vam intentar negociar amb ell, però es va tancar en banda. Així després d’una hora vam desistir, i vam canviar els plans del dia.
Però per contrastar amb tots els impediments, aquest mateix dia van tenir una de les alegries de la campanya: el retrobament amb l’antic pastor Sr. Roque. Als seus 79 anys aquest amic ja s’ha jubilat com a pastor, però segueix sent un gran coneixedor del massís ja que la seva forma física encara li permet portar un bon ritme per la muntanya (com vam poder comprovar els següents dies). Als anys vuitanta aquest pastor ens va ensenyar moltes boques de cavitats per explorar, entre elles la Cueva del Búho (a on una sala porta el seu nom). El Sr. Roque ens va sorprendre per la seva vitalitat i adaptació als nous temps, com ho demostra “l’oficina” que s’ha muntat a una habitació contigua al paller, a on té el seu ordinador amb connexió a internet ADSL, impressora i la seva camera fotogràfica digital. Es un pastor del segle XXI, les prediccions del temps ja no las fa mirant als núvols sinó consultant la pagina del temps de TERRA, i llegeix els diaris en la seva versió digital.
El Sr. Roque ens va comunicar el seu malestar per l’activitat de les pedreres, ja que una d’elles està a escassament 300 m de casa seva.
Una de les cavitats a revisar era una estreta diaclasa bufadora, situada darrera de la casa d’en Roque. Malauradament aquesta cavitat ja no existeix ja que ha sigut tapiada pel Roque quan va ampliar la casa, i ara està sota 3 metres de fonaments. Però per compensar-nos d’aquest desencant ens va informar que darrerament havia localitzats 2 boques impenetrables que bufaven molt. Així doncs els següents dies els vam passar prospectant i explorant varies cavitats noves en companya del Sr. Roque .
El dimecres 4 d’agost vam acompanyar un company anglès de la “Asociación cántabra para la defensa del patrimonio subterráneo” al Sumidero de la Palomas a realitzar un reportatge fotogràfic de les seves pintures rupestres, que son la raó principal que aquesta cavitat quedi fora de les zones de concessió minera. Durant aquesta visita es van explorar uns petits afluents que podrien provenir de noves boques de la cavitat.
 |
 |
Aquest mateix dia també es va explorar la Fuente de las Palomas (DO-50 i DO-51), una petita cavitat amb circulació hidrica d’uns 100 m de recorregut (pendent de topografiar). A ultima hora del dia localitzem a la part baixa del massís les sorgencies del Barcenal i la Cueva de Sovilla, aquesta ultima cavitat està tancada amb una reixa per protegir els gravats rupestres que s’hi han localitzat.
Fins al darrer moment vam estar negociant infructuosament amb la empresa encarregada de la vigilància ambiental del sistema carstic de la Cueva del Búho, la possibilitat d’entrar amb ells a la cova un dia d’aquesta primera setmana d’agost.
La resta de dies es van dedicar a desobstruir i explorar dos dels forats bufadors localitzats pel Sr. Roque. Al D-60, la forta corrent d’aire ens fa albergar moltes esperances, però per ara només hem pogut avançar només 20 metres. Al D-62, després de desobstruir la seva boca, vam explorar una rampa i un pou de 15 m que arriben a la sala principal de la cavitat, d’on surt varies petites galeries. En aquestes primeres incursions es van explorar uns 150 m i es va començar la topografia.
 |
 |
El darrer dia pel matí (8-8-2004), abans de la nostra partida cap Arañonera, vam tenir una entrevista amb “el Encargado General de la Cuevas Prehistoricas del Gobierno de Cantabria” a las Cuevas del Monte Castillo; que coneixíem de les nostres col·laboracions, als anys vuitanta, a la topografia d’aquestes coves amb art rupestre. Ens va informar de la possibilitat de col·laborar amb ells en els estudis dels nous descobriments a les coves del Monte Castillo; col·laboració que concretaríem en les nostres pròximes visites al massís. També ens va comunicar que intentaria convèncer al propietari de l’accés a la Cueva de los Chorros que ens deixes accedir a la cavitat en una propera visita.
La segona sortida al Monte Dobra es va realitzar pel pont del Pilar. Així, després de conduir tota la nit, arribavem el dissabte 9 de octubre a Santillana del Mar, a on establíem el nostre camp base al Camping Altamira. Després de muntar la tenda de Campanya i endreçar tot el material vam anar a prospectar la zona propera al Sumidero de las Palomas (DO-28). Es va localitzar i començar a explorar la cavitat D-52, que podria ser una nova entrada al sumidero, pendent de desobstruir un pas bufador.
L’objectiu del dia següent era prosseguir les exploracions de les cavitats localitzades pel Sr. Roque. Així ens vam dividir-nos en dos equips: el primer es va dirigir a explorar el D-63, una estreta boca de pou sondejat en uns 20 m, i el segon a topografiar el D-62.
El primer equip, després d’una àrdua desobstrucció de l’estreta boca del D-63, va explorar un magnífic pou acampanat de 30 metres, malauradament sense continuació.
Al D-62 l’altre equip prosseguia la exploració i topografia, incrementant el recorregut de la cavitat després d’una petita escalada. A darrera hora, quan ja es donava per finalitzada la cavitat, es va localitzar un nou pou de 20 metres amb bones perspectives.
El dilluns 11 d’octubre es van concentrar tots els esforços a rematar la exploració del D-62. Un primer equip es va dedicar a instal·lar l’escalada del dia anterior i a explorar el nou pou, mentre l’altra terminava la topografia. A la base del nou pou, la galeria es fa impracticable acabant amb les nostres il·lusions d’accedir a la Cueva del Buho des de aquesta nova cavitat, que hauria incrementat considerablement la seva fondària i desenvolupament.
Es va dedicar el darrer matí a recollir mostres d’aigua dels principals engolidors i sorgencies del Dobra Occidental, perquè els ecologistes les analitzin i puguin detectar possibles contaminacions per part de les pedreres. Durant la recollida de mostres es va
localitzar un nou engolidor que podria estar relacionat amb el sistema del Sumidero de las Palomas. També es va visitar al DO-19, trop-plein de la sorgencia de Fuente Turbia, com a pas previ a un atac d’espeleosub al seu sifó.
La propera sortida d’exploració es dura a terme pel pont de la Purissima, concentrant els nostres esforços, en aquest curt atac, en completar les topografies iniciades i explorar algunes de les cavitats localitzades en aquests primers atacs.
La darrera sortida de any 2004 es va realitzar pel Pont de Constitució. Després de conduir tota la nit, a torns, arribem al Camping Altamira de Santillana del Mar a primera hora del matí. Per aquestes dates hivernals hem reservat uns bungalows, a on ens instal·lem i
establim el nostre camp base.
Abans de dinar pugem ja cap el Monte Dobra a continuar l’exploració del DO-52. Un equip empren la exploració i topografia de les galeries descobertes al Pilar, començant l’altra la desobstrucció d’un forat bufador. Després d’una entretinguda desobstrucció accedeixen a una amplia galeria que baixa en rampa fins a una sala a on conflueixen varies galeries. Per una d’elles reapareix el riuet que l’altra equip estava topografian a l’altra ramal, y que es sumeix en una pèrdua impenetrable. Però el riuet aigües avall també es perd per un meandre
impracticable. Poc abans del final, descobreixen un conducte descendent amb forta corrent d’aire que acaba en una severa estretor.
De retorn al Camp Base transferim les dades topogràfiques de la Palm al ordinador portàtil. Així podem comprovar que la zona explorada aquest dia a la DO-52 està a escassos metres dels afluents explorats a l’estiu al Sumidero de las Palomas (DO-28). A més les morfologies observades a la zona final del DO-52 ens recorden la zona del afluent del Sumidero.
Davant la perspectiva d’un enllaç imminent entre les dues cavitats, al dia següent tornem a la zona de Las Palomas. Un primer equip entra a forçar el meandre final del DO-52. L’altra equip entrara per el Sumidero de las Palomas a topografiar les galeries dels afluents explorats a l’agost, i intentar forçar el pas des d’aquest costat.
Aquest equip abans d’entrar al sumidero, coneix un pastor de Viernoles que està buscant des de fa un mes una vaca desapareguda. Després de comentar-li que a les nostres recents exploracions no hem trobat cap cadàver recent de bestiar, ens comenta que existeixen no molt lluny varies boques de cavitats interessants.
Després de despedir-se del pastor aquest equip entra al Sumidero, dirigint-se al final de la galeria colgada explorada al estiu. En quant arriben al punt terminal ja escolten als nostres companys que estan al DO-52. Estem a escassos metres uns dels altres, però no ens podem veure ni veure les nostres llums, ja que el meandre deu fer dos colzes entre nosaltres. Després de quasi 2 hores de forçar penosament el pas des de el DO-52, abandonem a escassament 2 a 3 metres, sense arribar a veure’ns pels colzes del meandre. La unió física de les dues cavitats necessitaria invertir un dia o dos amb mètodes de desobstrucció més pesats i expeditius. Preferim invertir aquest preciosos dies en seguir explorant altres incògnites i cavitats. Abans de dinar topografiem les galeries explorades a l’estiu al sumidero.
Per la tarda ens dirigim a la zona que ens había senyalat el pastor de Viernoles. De seguida trobem la cavitat comentada (DO-53), a on uns anys abans se l’hi havia caigut una vaca. Examinant la boca descobrim una pintada amb les sigles de numeració (SFB) de l’Espeleo Club de Salou, però sense poder llegir el numero. Mentrestant un equip comença a instal·lar el pou, descobrim més cavitats noves en una ràpida inspecció de la gran dolina en la que ens trobem.
La darrera (DO-57) es un sumidero amb dues boques, per la que es perd un petit riuet. Immediatament es fa una primera incursió quedant-nos penjats al final de la corda. Com s’ha fet de nit, i hem quedat amb amics de la vall per sopar a Torrelavega, decidim tornar al cotxe.
Vistes les perspectives, al dia següent tornem a la zona a continuar l’exploració d’aquestes noves cavitats. Un equip explora i topografia el DO-53, amb un pou inicial de 15 metres que continua amb una forta rampa fins a una gran sala, a on diversos esquelets de vaques i cabres (però cap recent). Després de revisar a consciencia la cavitat no trobem cap continuació, per tant la topografiem i desinstal·lem.
Mentrestant l’altra equip explora un parell de pouets al DO-57, fins la capçalera d’una petita cascada. Realitzant una petita desobstrucció intentant desviar l’aigua de la cascada. Exploren la cascada, mullant-se fins a la medul·la; malauradament la cavitat sembla no tenir
continuació a la base del pou, perdent-se el riuet en un bassal d’aigua i fang. Veient les condicions actuals de la cavitat decidim deixar la topografia per època d’estiatge, sortint desinstal.lant. Quan arriben a la superficie estan totalment empapats, i fa un fred que pela,
decidint tornar al camping a canviar-se.
El primer equip després de desinstal.lar el DO-53, decideix revisar la perdua localitzada pel Pilar (DO-58). La perdua resulta penetrable i es avui activa. L’interior d’aquest sumidero es un caos de blocs que momentàniament impedeix seguir progressant seguint l’aigua. Aprofitem per prospectar la zona propera, descobrint una petita cova (DO-70), en la que trobem un esquelet intacte de cabra amb el “cencerro” posat. La cavitat es una sala en rampa sense continuació aparent, per la que circula un riuet per sota dels blocs que constitueixen el sol. Tornem ja de nit. Que curts que son els dies en aquesta època de l’any!
Al dia següent aprofitem el nostre darrer dia per terminar treballs pendents. Així un equip es dirigeix a completar la topografia del nou ramal del DO-52, i l’altra revisa les cavitats localitzades dos dies abans a prop del DO-53.
De camí cap el DO-52 el primer equip localitza un nou sumidero (DO-59). En un primer reconeixement es comprova que farà falta una desobstrucció. A més la necessitat de mullar-nos per seguir progressant, ens fa desistir, ja que ens espera una sessió de topo i no volem
començar mullats. Així aquest equip es dirigeix a acabar la topografia y revisar totes les possibles incògnites del DO-52. Per ultim es prolonga la poligonal amb un visual exterior, fins a tenir suficient visió del cel per obtenir una bona localització amb el GPS.
L’altra equip no té sort amb la seva revisió de les cavitats localitzades dos dies abans, ja que no es pot progressar per elles a menys de realitzar importants desobstruccions. A la última cavitat revisada, la DO-58, aconsegueixen progressar alguns metres més per el caos de
blocs, però sense aconseguir forçar-lo.
Al dia següent recollim tot el material del nostre Camp Base, i realitzem el viatge de tornada a Barcelona.
Resultats espeleològics
Tot i els impediments burocràtics i prohibicions de les pedreres i els propietaris, aquesta primera setmana d’exploració al massís del Dobra ha donat resultats interessants: localització de 29 cavitats noves, amb més de 900 m totals de galeries noves explorades. Alberguem forces esperances que algunes d’aquestes noves cavitats ens permetin assolir els
col·lectors subterranis del massís.
Una petita sorpresa ha sigut la exploració d’una petita travessa subterrània, amb riuet, d’aproximadament 100 m (pendent de topografiar) a la “Fuente de las Palomas”.
Un dels forats bufadors que ens va mostrar el Sr. Roque (D-62) ens ha permès explorar uns 230 m de galeries després de desobstruir la seva boca. Malauradament, per ara, no hem trobat cap continuació que ens permeti accedir a les galeries riu amunt de la Cueva del Búho.
Al Sumidero de la Palomas i el seu entorn es van explorar uns petits afluents i noves cavitats que podrien estar relacionats. S’estan dedicant esforços en localitzar noves cavitats en aquesta zona del massís, que permetin accedir al riu del sumidero més enllà del caos final.
Els nostres esforços es van centrar pel pont de la constitució en la exploració de la cavitat DO-52, a on després de desobstruir una de les seves boques es van explorar uns 230 metres. Aquesta cavitat es va enllaçar a veu amb el Sumidero de las Palomas (DO-28). La unió de les dues cavitats necessitarà de 2 dies, com a mínim, de contundents desobstruccions, que hem deixat per més endavant, preferint invertir els dies següents a seguir prospectant. El punt més proper del Sumidero de las Palomas està a la nova galeria explorada a l’estiu, molt a prop de l’entrada de la cavitat. Després de la topografia d’aquesta galeria el sumidero assoleix els 1.118 m de recorregut, permaneixent invariable la seva fondària de -87m fins que s’assoleixi l’enllaç amb el DO-52, que està uns metres més alt.
S’han explorat varies cavitats de petites dimensions i localitzats d’altres que encara no s’han pogut explorar, i que constituiran els objectius de les properes sortides.
Encara que l’objectiu principal de les primeres sortides realitzades aquest any al massís hagi sigut localitzar i començar la exploració de la major quantitat de cavitats possibles (per fixar objectius concrets pels curts atacs següents) s’han iniciat els treballs topogràfics.
Així en aquesta campanya s’han topografiat uns 800 metre de galeries, repartides entre les varies cavitats explorades. S’han topografiat principalment les petites cavitats que s’anaven localitzant i explorant durant les tasques de prospecció.
| Massís |
Exploracions segle XX |
Dobra Segle XXI |
Campanya 2004 |
Campanya 2005 |